"Mitos del pop"
Catàleg de l'exposició temporal que hi ha fins el 14 de setembre al Museu Thyssen, de Madrid.
Súper ben editat i dissenyat, com sempre editen els catàlegs la gent del Thyssen, aquest catàleg amb textos de Paloma Alarcó (que també és la comissària de l'exposició), Francisco Calvo Serraller i Thomas Crow, és valiós per varis motius a més de per la valua dels escrits d'aquests especialistes.
Un, per exemple és que presenta les obres de l'exposició divides en diferents apartats que són alguns llocs visuals comuns dels artistes de la mostra: "Collage, publicidad, còmic" (hi ha els pioners anglesos: Peter Blake, Richard Hamilton, Ronald B. Kitaj, Eduardo Paolozzi; i els americans Warhol -que està inclòs a tots els apartats (!!) si no m'he descomptat amb 24 quadres- i Lichtenstein; i els espanyols Equipo Crónica.
Ray Johnson.
"James Dean
(Lucky Strike)"
1957.
Peter Blake.
"The 1962 Beatles"
1963-1968.
[Reflexió personal: S'ha d'incloure aquests artistes espanyols generalment més considerats pop: Eduardo Arroyo, Equipo Crónica, Juan Genovés, Luís Gordillo, Equipo Realidad... en una mostra (que es fa a Madrid) sobre el Pop???
Perquè: Realment son pops?
A mi, per exemple m'agraden, en general, molt, tots els que hi han... Però m'ha xocat una mica, per exemple trobar-hi en un apartat a Darío Villalba al costat d'Andy Warhol...
Darío Villalba.
"Jones-Raya Roja"
1970-1993.
(ULL!!!: I NO VULL PAS DIR QUE AQUESTS ARTISTES ESPANYOLS SIGUIN DOLENTS!!!! Tot al contrari!!!! Però per qüestions de plantejament, de geografia, de concepte, de tradició, etcètera, crec que no feia falta en aquesta "Mitos del pop".)
Equipo Crónica.
"América, América"
1965.
I, ejem, amb els anys els historiadors (lògicament) han creat la casella del pop dins la ratlla de la història, que està molt be, però al mateix moment dins el pop hi estan posant tantes coses diferents, de tants contextes, períodes històrics i llocs diferents que realment fins i tot per un espectador informat o mínimament preparat li pot costar d'asumir aquests plantejaments...
(Ho podríem entendre i/o acceptar com un afegit geogràfic o un epíleg al concepte general de l'exposició... Però en el cas de "Mitos del pop" crec que s'inserta aquests artistes locals dins el relat visual i conceptual de la mostra.)
Fent això, realment estem fent un bon favor a aquests artistes?
Val la pena reflexionar sobre això perquè és una situació bastant habitual a les exposicions sobre pop, que es fan en aquest país (veure també el catàleg de l'exposició de pop, que es va fer fa vint anys al Museu Reina Sofia...) i també, crec, la necessitat ja dins d'aquest pop tan generalista que tot ho abarca, de crear uns subestils amb noms i particularitats diferents...: Deures per als historiadors d'art!!!!
Que al mateix temps s'estaria fent un favor just i necessari a molts dels artistes que haurien d'anar en aquestes categories...
No és el mateix, per exemple, un Lichtenstein que un Luís Gordillo... O les llaunes de Warhol que "L'abraçada" de Juan Genovés...
Juan Genovés.
"El abrazo"
1976.
Espanya, que amb retard, sortia de la dictadura tot just a finals dels 70' té una pintura altament polititzada i molt més emocional i tràgica (més marró i grisa), fins i tot en aquests artistes classificats generalment com a pops.
Tant és així que per exemple si tinguessim en aquesta exposició -que no hi és- un apartat que fos "Politica" potser sí que podríem tenir de costat els "Mao" de Warhol, amb l'Equipo Crónica...
Però llavors sí que hauríem de reflexionar, amb ironia o sense, sobre els diferents plantejaments i objectius dels artistes amb aquests treballs...
Equipo Realidad.
"José Díaz, secretario general del PCE durante la tramitación de la crisis de 1937."1974.
I la reflexió també del pop com una cosa estilística de naturalesa geogràfica, del món anglosaxó dels anys 60 i mitjans dels 70'; segurament amb Vietnam com a final d'etapa?? ]
Els altres apartats són "Emblemas", "Mitos", "Retratos", "Paisajes interiores, naturalezas muertas", "Erotismo Urbano", "Pintura de historia" i "Arte sobre Arte".
El què està molt bé de "Mitos del pop" és que a més de presentar aquests icones habituals dels protagonistes del pop: Warhol, Licthenstein o Rauschenberg i Jasper Johns (només una peça cada un); també ensenya peçes no tan conegudes i d'altres artistes d'aquell moment
(Pauline Boty, l'única femenina a l'exposició!!
Pauline Boty.
"Es un mundo de hombres II"
1965-1966 )
i representants de pops "perifèrics"...
Mario Schifano.
"Coca-Cola (Tutto)"
1972
Sigmar Polke.
"Sin título (Florero II)"
1965
Gerhard Richter.
"Terese Andreszka"
1964.
I també algun quadre (preciós) d'Alex Katz, més figuratiu que pop, que fa de pont (en la meva opinió) entre l'Edward Hopper i els retratistes pop...
Alex Katz.
"Sylvia"
1962-1963.
El Museu Thyssen aquest estiu es reventerà a vendre entrades als turistes amb aquesta exposició tant popular (igual que fa dos anys ja ho fan fer amb l'exposició d'Edward Hopper i fa tres amb la gran antològica d'Antonio López...)
Molt bona i plena de grans peçes!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada