BARBA XOPA + YO

"No és tant el record melancòlic d'una absència com la confirmació reconfortant que tot plegat existeix i continua formant part del món."
(pàg. 192)


Ei friquis,
què coneixem del Brasil? A més d'en Neymar Jr. (ara tope lesionat), l'Alves ple de tatus, "La garota de Ipanema" i les xancletes o en Diplo dj?
No gaire res...


Daniel Galera, és un jove autor nascut el 1979 a Sao Paulo, que presenta aquesta seva primera traducció, amb L'altra (Editorial molt canya i necessària!!), on hi té un introvertit protagonista obsessionat en conèixer la misteriosa història i desaparició del seu avi en una petita població turística al sur de Brasil.

A la història, narrada en tercera persona, aquest protagonista, de caràcter tancat i callat, professor de natació i triatlons, viu una recollida existència en aquest poble coster alhora que vol saber la vida del seu avi desaparegut enmig d'aquests habitants de caràcter reservat.

Galera aconsegueix reflexar la solitud i les particularitats del personatge (memòria de peix amb les cares de la gent que veu) i, desde a fora amb la tercera persona narrativa afrontar quan el ritme del relat ho necessita, amb uns diàlegs àgils, fer entrar un seguit de personatges curiosos i divertits, que li dónen ritme i un aire especial i addictiu a la història.

Ja ens ho deien que aquesta novel·la era bona i no en fèiem gaire cas però sí, tenien raó i és excel·lent...
Aquesta novel·la és un descobriment i Daniel Galera (un crack) hauria de ser, a partir d'ara, un autor a seguir.

"...però ell sap que semblen una mica més grans. Massa esforç, massa sol, masses radicals lliures a la sang que se sumen als contratemps físics i emocionals que afecten a tothom i que el nostre cos ha de carregar com si fossin senyals cridaners o subtils, de vegades molt i molt subtils o fins i tot invisibles, i encara així d'alguna manera perceptibles des de fora. El cos és la seva càpsula del temps i el seu viatge sempre és una mica públic, per més que intentem amagar-lo o maquillar-lo."
(pàg. 186)

"Per al públic hipster la cosa és més díficil. Ells necessiten sentir que fan alguna cosa autèntica, però no pot ser autèntic de veritat. L'ambient ha de ser retro i una mica antisistema, però sense esmentar mai aquests dos termes. El client hipster no és un turista, sinó una persona autèntica i alternativa que es comporta conscientment com a turista en un ambient de turistes, cosa que transforma, com per art de màgia, la pobresa espiritual de la cretina experiència turística comercial en cosa guapa..."
(pàg. 358)

-----