Acantilado acaba de publicar el clàssic de culte "Artistas sin obra" del françès Jean-Yves Jouannais, que és un recull brillant i apassionant de trajectories moltes desconegudes, altres inacabades, virtuals... Però sobretot totes abandonades... Aquest assaig sobretot el què fa és presentar algunes vides que de manera (diguem-ne) a contra-natura, enmig d'un trajectòria artística de vida creadora prefereixen, de cop i volta, abandonar, deixar-ho tot o fins i tot hi ha qui va desaparèixer abans d'haver començat...
Enrique Vila-Matas, gran seguidor també d'aquests artistes que abandonen, i que ell mateix va popularitzar en el seu clàssic "Bartleby y compañía" on indexava tot un seguit de noms que ho havien deixat, artistes del NO que es convertien en llegendes d'ells mateixos...; escriu ara el pròleg d'aquest "Artistas sin obra" i explica els seus deutes creatius amb l'assaig de Jean-Yves Jouannais, que va ser la llum que li va activar l'idea que esdevindria el seu Bartleby dels "Preferiria no fer-ho"...
-----
Kiko Amat, que és un dels millors cronista/periodista/escriptor que estan explicant a temps real la creativitat musical i cultural de l'underground de Barcelona, està publicant una sèrie de llarguíssimes entrevistes amb alguns dels seus protagonistes al web Gent Normal.
Llargues converses sense desperdici amb personatges destacats on hi ha temps per parlar de tot i on per exemple destaca l'entrevista a Manolo Martínez (que va ser el cantant del grup Astrud) on hi ha aquell moment cap al final on el cantant admet el seu abandó del món musical i que valent s'ha de ser per reconèixeu d'aquesta manera: "(...) Y eso es una cosa que sirve para el pop, y lo he perdido. He perdido contacto con esa obvia operación artística.
O sea, que no vas a volver.
Seguro que sí. Me parecería increíble no hacer ninguna canción o disco en lo que me queda de vida. ¿Vas a volver? Sí. ¿Pero vas a volver mañana? No. ¿Pronto? No me da esa impresión, no. Ahora mismo no tengo nada que decir."
També del Kiko Amat hi ha una entrevista inacabable a Jot Down, a Manolo García, que va ser el cantant dels desapareguts Último de la Fila, però que ha seguit una trajectòria en solitari, i també la pregunta estrella és pel retorn d'aquest gran grup, i també hi ha una declaració de principis: "(...) Y pienso que todo ha funcionado, ha sido magnífico haber hecho El Último de la Fila. Y nos dicen: «¿os reunís?» No. «¿Qué necesitáis? ¿Qué queréis? Talón en blanco. Gira. América. Compañía de discos. Lo que queráis. Objetivo: el mundo». Gracias, no. ..."
Dos destacats abanderats de la teoria (musical) del NO, que casualment coincideixen en el temps i l'espai...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada