dimarts, 23 de juliol de 2013

WHAT THE FUCK HAPPENED IN GREAT BRITAIN?

Què carai està passant amb aquests fills de la Tatcher?
Perquè de cop i en poc temps tornen a arribar discos boníssims des de les illes angleses?
Aquests nanos que no arriben a la trentena, sense complexes ni vergonyes, que es treuen un discàs de la butxaca!
(ULL!!! També amb "Settle", el nou disc dels Disclosure!!!!!)
Segurament des d'aquell ja llunyà (quasi 20 anys!) "Blue lines" dels grandiosos Massive Attack no teníem un disc que funcionés tant bé de principi a final, que tingués ànima i que desprengués tanta llum: en fi, un disc perfecte.
Parlem de "Home", dels Rudimental.
(I t'adones com la història de la música va fent salts excitants d'un disc a un altre. Que no és una línea recta però que sí sempre va endavant...)
























Qui són els Rudimental?
N.P.I.




























Però són molt bons!!!
(Si que sabem que són de Hackney, suburbi del Londres més multirracial i lluminós)

De principi a final, ple temazos i hits (MOLTA ATENCIÓ A "Feel the love" i ""Waiting all night", que per qui això escriu és LA CANÇÓ DE L'ESTIU!!!!!!!!!! I el vídeo que l'il·lustra és un dels millors vídeos musicals de tots els temps!!!!!!!!!!!!!); sempre amb un patró que unifica tots els temes: a cada cançó una veu convidada -el problema dels grups actuals de música electrònica és que han de buscar veus pels seus temes perquè una cosa és crear i produïr les seves músiques amb ordinadors a les seves rooms però una altre cosa és cantar-los...- i  exhuberant que explota en mil direccions quan el tema arriba al punt culminant d'aquells climax que quan exploten són com onades de drum'n bass que disparen com ametralladores uns ritmes enganxosos i adictius...
(L'últim single o el més llunyà "Baby" en un estilitzat blanc i negre...)

Si la felicitat i l'alegria es pot traduïr en un disc, és aquest.
Rudimental són grans. Perquè discs com aquests et tornen a fer creure en el poder de la música!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada