dilluns, 16 de gener de 2017

EL NIÑO


Els blogs ja no són el què éren, o almenys nosaltres no tenim la relació que teníem amb el nostre blog...
Almenys jo no el faig servir tant, com podeu veure si en sou habituals lectors. Tot això ve a cuento perquè després d'haver llegit aquest llibraco (té poques pàgines però conceptualment és com una bomba atòmica!!) del Niño de Elche m'han vingut moltes ganes de tornar a fer servir aquest blog a la manera antiga... Allò que fèiem i que ens agradava tant... De jugar amb els llibres i les idees... 

El Niño de Elche és un reconegut cantant de flamenc. No sóc seguidor d'aquest estil. Per tant no us sabria dir si també és cantautor... Té coses a l'Spoty, o sigui, que jutgeu-ho vosaltres...
Però és molt bo, això sí!!! Perquè a més de cantar també pensa!
(Ho enteneu? Tothom canta, però molt pocs pensen...)
Hi ha un moment molt bo al llibre que explica quan un aficionat purista, després d'un concert se li acosta i li diu: "... pero acuerdate del flamenco..." o quan explica que abans de cantar saltava a la corda perquè aquest acte li afectés la respiració i això li canviés la manera de cantar...

Hi ha la música (que com tots els músics, us pot agradar o no) però després hi ha la idea i el concepte.
El Niño de Elche té molt concepte; en aquest llibre ho demostra. És bo per moltes coses (el llibre) però per exemple perquè dóna moltes idees, es qüestiona ell mateix, estableix connexions amb altres pensadors i artistes d'altres disciplines (per exemple amb el seu habitual Pedro G. Romero, la filòsofa Marina Garcés, el períodista Nando Cruz, Isidro Valcárcel Medina, etcètera...)

Hi ha una constant en el treball del Niño de Elche que és la connexió i col·laboració amb altres artistes. En el llibre també hi és en forma de diàlegs i entrevistes, haikus que són fragments e vida...

És un llibre que és com una bomba atòmica que explota en mil direccions.
Hi ha molta política, actitud, pors, recerca, idees, fins i tot un qüestionari amb creuetes pel lector; de tradició (i de traïció), joc, intuïció... És divertit i és dur. És molt atrevit i valent.

"JUGAR ES UN ACTO POLÍTICO.
Mi infancia me la pasé de rodillas jugando con los Playmobil"

"...mi infancia son recuerdos, solo eso, recuerdos."

"...esta cosa casi de ficción, escucharnos entre unos y otros e ir construyendo y deconstruyendo unas formas de ensamiento y acción que vienen de ahí, de escuchar..."

"suelo decir que fue el lugar donde aprendí lo que no debía de hacer..."

"Lógicamente, ando con todo esto encima, como una carga y como una mochila llena de un montón de cosas, yo les llamo herramientas que me sirven para entablar unos discursos que no tienen por qué ser narrativos, interactuar desde su propia aparición,  ¿cuál es el significado del ruido?"

El Niño de Elche és molt bo!!!

El llibre l'edita BandaÀparte ed.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada