divendres, 22 d’agost del 2014

SUMMER OF LOVE (FESTIVAL DEL DVD)


"Frances Ha", de Noah Baumach, escrita per ell i Greta Gerwich, que també és la prota principal.
En un blanc i negre molt arty, és una pel·lícula simpàtica i metropolitana en que una generació de joves lluita per arribar a final de mes i, sobretot poder-se pagar el lloguer. Llavors, a més, lluitar també per les inquietuds pròpies. Com una espècie de de pel·lícula post-feminista, amb dones valentes i lluitadores que no es rendeixen.


Seria una pel·lícula excel·lent si no fos pels forats del guió i per alguns diàlegs una mica massa tous i happys... (Per exemple: Com pot ser que la noia és, de cop i volta, a París si està arruinada??) i pel happy-end que arriba sense haver-lo explicat ni preparat, que es demostra poc creïble...
Un descobriment, això sí, Greta Gerwich, a la pel·lícula una ballarina sense feina; i a Noah Baumach, el director, ja l'anomenen el nou Woody Allen...




De l'Studio Ghibli, la productora del mestre Hayao Miyazaki, arriba "Arriety y el mundo de los diminutos", de Hiromasa Yonebayashi , una preciosa fàbula on una familia de nans conviuen amagats dins la casa d'una familia enmig d'un verd bosc.
Però aquesta plàcida i secreta convivència d'aquests dos móns tant diferents de mida, es veu trastocada quan arriba a la casa el nét de la propietària, i de casualitat descobreix a la petita Arriety.








Ull amb Matthew McConaughey que amb aquesta pel·lícula i "Mud" (+ el bonus track de "True Detective") s'ha convertit de cop en el millor d'actor de la seva generació!!!!
Per interpretació i presència, sempre amb aquests personatges consumits, atormentats però lluitadors, amb un físic que l'acompanya i el reforça visualment.


A "Dallas Buyers Club" s'explica la història d'un dels primers malalts de SIDA de Dalles (havia sigut vaquer, drogadicte...) que va inventar una espècie de club que sumbinistrava de manera al·legal, substàncies farmacèutiques a altres malalts que els hi parava de manera provisional la malaltia; en contra de les autoritats, els metges i sobretot les companyies farmacèutiques...
És una espècie d'"Erin Brokovich" de l'era SIDA, molt efectiva visualment, a estones còmica i amb moments dramàtics.
L'acompanya al relat un també grandiós Jared Leto, que fa de ionqui seropositiu.
(Tots dos actors van guanyar els Oscar d'interpretació, protagonista i secundari, masculins d'aquest any)






En Roman Polanski es deu morir d'aburriment a la seva casa de Suïssa, allunyat de les autoritats americanes, i va fent pel·lícules de petites dimensions (Ull!!! a la seva anterior i necessària "Un dios Salvaje" a partir de l'obra teatral de Yasmina Reza, i que amb 4 personatges ja s'ho feia tot...), a la seva última producció "La venus de las pieles" només hi ha 2 personatges dins l'escenari d'un teatre durant tota la pel·lícula.
Adaptant el text original de Leopold Von Sacher-Masoch (que després d'aquesta obra donaria nom al gènere i a l'adjectiu masoquista o masoca) aconsegueix un artefacte formal quan posa teatre dins del cine i a més els protagonistes fan de personatges i a la vegada d'actors que estan representant l'obra de Sacher-Masoch, entrant i sortint continuament d'aquestes dues composicions.
Magistral Emanuelle Seigner (parella de Roman Polanski a la vida real) i magistral també Mathieu Amalric (que sembla una còpia física de Roman Polanski) i que interpreta a l'adaptador teatral de l'obra però acaba fent d'actor dominat per la força de l'actriu Seigner, en aquesta història d'autopatiment i desig.


Al final no saps què és Von Sacher, què és Polanski, i fins i tot s'hi hi ha elements morbosos de la vida real del director dins de la pel·lícula; perquè els fils argumentals dels 2 actors es van trenant continuament...
Brutal de bona!!!!






"La gran estafa americana", de David O. Russell, és una pel·lícula basada en els diàlegs; parlen tant que no pots despistar-te ni perdre't cap frase perquè llavors córres el risc de quedar-te enrera...
Una parella d'estafadors de poca monta (brutals Christian Bale i Amy Adams) es veuen coaccionats pel policia Bradley Cooper (el de "Resacon en las Vegas") per estafar un candidat a alcalde que vol construïr un casino a la ciutat; i uns inversors de la màfia (cameo de 5 minuts d'un Robert de Niro també inmens!!!)...
Tots maquillats súper 70', hi ha el policia enamorat de la noia de l'estafador, tot i que aquest encara té vincles amb la mare del seu fill (boníssima també Jennifer Lawrence!!!!)
La pel·lícula l'aguanta Christian Bale que es menja tots els planos amb la seva caracterització d'estafador cansat...


Hi ha qui diu que la pel·lícula és una estafa a l'espectador, el què passa és que és una mica llarga, i que s'ha d'estar molt atent tota l'estona.
Dolenta no és.





És maca l'última pel·lícula de David Trueba "Vivir es fácil con los ojos cerrados", on Javier Cámara, fa de professor que ensenya anglès amb cançons dels Beatles i que enmig d'un viatge existencial on espera conèixer a John Lennon que filma una pel·lícula al Cabo de Gata, recull amb el seu cotxe a una jove Natalia de Molina (hi ha un parell de planos on té una mirada preciosa) embarassada i el també fugit Francesc Colomer... Història d'iniciació amb final feliç...
La pel·lícula està bé i ambientada a finals del franquisme però té un aire happy a "Cuentáme"que no sé si es bo o dolent...








Però però però, sens dubte, el gran descobriment d'aquest estiu ha estat "True Detective"!!!!!!!!


Aquesta sèrie de l'HBO (HBO és com els Chejov i Tolstoi de l'època de la narrativa televisiva), que ja és una garantia només per això, reactualitza ara les sèries de detectius amb aquesta interpretada (i produïda també) pels Matthew McConaughey i Woody Harrelson.
L'inspector bo i l'inspector dolent. El ros i el morè...


A partir d'una història de Nic Pizzolatto, s'engega un relat fragmentat en dos temps quan es descobreix l'assassinat ritual d'una noia amb signes religiosos en un pantà de Luissiana.
És la sèrie perfecta perquè tot funciona a la perfecció.
Les interpretacions són sublims, els diàlegs minimalistes i poderosos, els escenaris tenen tanta força que són com un personatge més, la banda sonora és com boira que tot ho envolta, tots els actors son ideals en els seus papers. La fotografia bellíssima...
Tot encaixa, funciona en una sèrie que es va obrint i desplegant i que es va fent inolvidable...

Obra mestra!!!!!!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada