Allà estàvem. En una festa en un setè descomunal en un barri futurista on mai hi ha gent pels carrers.
Una festa guais on tothom era molt simpàtic i tothom deia que sí; amb uns cambrers que semblava que flotessin i no paraven de portar coses boníssimes.
Però com si estiguessim en una novel·la, buscàvem algú que no sabíem com era.
I li preguntàvem a tothom si era ell i tothom ens deia que no era ell però el coneixien...
Va haver-hi un moment molt divertit quan una celebrity molt maca i divertida em va dir:
-I tu qui ets?
-Ningú!
-I com has entrat?
-M'he colat...
Vàrem riure molt, perquè jo abans li havia preguntat si ella era ella i em va dir que no...
Plovia molt i tot semblava una pel·lícula francesa de travellings llargs i lents...
I un cambrer impecable que per moments feia de barman, em va preparar un gintònic fantàstic, a quarts de 3 AM, em va dir:
-Es que todo se tiene que hacer con cariño...
Em sembla que a partir d'ara aquesta frase serà el meu lema de vida...
I llavors al cotxe anàvem escoltant en bucle aquest temazo:
I de propina, un bonus-track, que no té res a veure amb aquesta entrada, ni que la varen posar a la festa; però que perfectament la podien haver punxat... Però que mola molt!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada