La mona:
(Decisió salomònica: meitat mantega, que la volia jo; meitat xoco que volia F i es va rebotar...)
Made by N.
(3 nivells!!!)
La mona gore:
Made by A.
-----
Són molt maques les exposicions de la Sandra Ortiz a L'atlàntida i d'en David Muñoz al Gravat !!!
Grissos molt potents i imatges icòniques.
Avui, pensant-hi, veig que en David troba (perquè les imatges passen davant seu, a la manera de Cartier Bresson i el seu "moment decisiu") i la Sandra construeix la imatge que necessita: la noia, el fons (per exemple com una Mapplethorpe que guia al model)...
Ténen dos estils que són dues maneres diferents de mirar.
Però totes dues exposicions funcionen a la seva manera molt bé...
El muntatge de les dues mostres és excel·lent i molt xulo amb un fons stencil que ho unifica tot i a més li dóna un to decadent i burgès que conecta amb el tema del cicle, resultant de l'última pel·lícula de l'Albert Serra...
-----
Nadie me avisó de madurar así,
junto a la vida y el frío,
en el cajón
de la fruta que se pudre.
Elena Medel.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada