DISC

Ara que ja s'acaba el calendari, un dels millors discs d'aquest any serà, indubtablement, el disc nou de Delorean, "Apar"!!!

Malauradament, ara famosos mediàticament pel succés de Mèxic, que esperem que no els hi afecti la moral ni l'inspiració: "Appar" els presenta com el què són: un puntal indubtablement decisiu en la música (indie) d'aquest país.
Originals i refinats. Efectius i positius. Profundament coherents en l'evolució que han anat manifestant des del seu primer, i ara ja llunyà, disc homònim que estava ple de bombes post-punk:

I com de mica en mica, disc a disc, van anar conectant amb una electrònica que sortia de les guitarres però conectava amb l'escena dance més enèrgica (la que vé del rock... I així tancaven el cercle...),

El trencament a tots els nivells que va ser l'"Ayrton Senna Ep" amb el "Seasun"...

Fins arribar al lloc on són ara; el punt on els primers rajos de llum de matinada banyen la seva música de principi a fi...

(Un s'imagina les discoteques d'Ibiza tancant les sessions amb cançons dels Delorean... Perquè és la hora de quan la felicitat esclata a temps real...)

Ara, en aquest últim disc ja tot encaixa a la perfecció.

[A mi em fa pensar (en positiu) en l'"Screamdealica" dels Primal Scream... Perquè també sembla música que no saps com definir-la però que treu el millor de dins d'un mateix... L'escoltis quan l'escoltis i siguis on siguis...]

Comença amb "Spirit" que és l'entrada al paradís happy, amb aquells teclats, els cors celestials, els ecos...:

Segueix amb "Destitute Time"...

I així fins al final... És un disc diferent que juga en una divisió superior...