L'altre disc brillantíssim, (també primer disc d'un jove grup, igual que el dels Rudimental. També lluminós i enèrgic...) el dels Disclosure, "Settle", ens ha fet preguntar-nos, ¿Què carai està passant a Inglaterra ara mateix amb aquests fills de la Tatcher (però potser millor dir d'en John Major) per la curta edat que tenen i els discos boníssims que estan presentant????
I és que no és per menys. Si el dels Rudimental és fresc, ple de llum i d'energia de barri (que feia pensar sobretot en les coses bones d'aquell ja llunyà, i primer, disc dels Massive Attack...) ara aquests joves que acaben de ser adolescents Disclosure arriben amb aquest torpedo rollo "l'hem acabat de fer a la nostra habitació" i que realment és meravellós i una explosió de ritmes hipnòtics banyats amb veus sedoses i calentes (perquè els hi passa el mateix que tots els grups (d'última generació) de nanus joves que fan la seva música amb ordinadors i tancats a les seves rooms: que no saben cantar ni tenen veu. Sol·lució: busquen cantants bones i amb talent. I anda que no han sortit coses bones d'aquestes S.A. temporals!)
Ja havien escalfat les expectatives amb alguns singles que havien fet tremolar (i ballar) l'underground amb varis hitassos incontestables: "Latch", l'incontestable himne hipnòtic a tots els els nivells "White noise" on hi posen la veu els grans AlunaGeorge o la més tranquileta i melancòlica "You&Me" que canta l'Eliza Doolitle... O fins i tot la robòtica i més llunyana en el temps "Control" amb Ria Ritchie però que no ha entrat en aquest disc.
Doncs "Settle" és el millor d'aquests singles, les seves qualitats i actituds, millorades i reproduïdes en més temes.
Petites bombes invencibles per les joves generacions dance i electròniques.
Hits irresistibles que et deixen sense arguments: "When a fire starts to burn" és com els Disclosure assimilen l'UK Garage i el mutipliquen pel present.
"F for you" la converteixen en bellut de pell de tigre. Perillossa i adictiva a la vegada.
A "Grab her!" deixen les sutileses i es tornen tribals i bruts.
O joies house com "Confess to me" imparables i trapelles...
I fins i tot tancar el disc amb la preciosa "Help me lose my mind" on canten London Grammar, ideal per les matinades afterparties...
Que bons!
Què està passant ara mateix a la Gran Bretanya???
Això.
(Que es quedin Gibraltar i ens donin els seus músics i els discs!!)
I mentres nosaltres estem aquí bocabadats i extasiats ells allà ja preparen els pròxims atacs...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada