.

Don Letts, habitual documentalista musical especialitzat en la música dels 70' i 80', amb "Punk: Attitude" ens presenta un cop més una mirada molt exhaustiva i des de molts angles diferents a la música punk i per extensió a tot el moviment cultural que en va sorgir...

Formalment ho fa mitjançant entrevistes (una manera manera molt utilitzada en el món dels documentals... Com si es narrés en tercera persona però on l'autor perd l'autoria del relat perquè es dóna la veu i la imatge als entrevistats...) a quasi tots els protagonistes. Don Letts ja hi era en aquella època, i encara té l'agenda plena de noms i de telèfons i així tots els que han volgut sortir-hi hi són.

De la fracció anglesa i de l'americana...

Des de membres dels Clash i els Sex Pistols, la Siouxie, els Damned, la Chrissie Hynde dels Pretenders... fins a gent dels Ramones, dels MC5, dels New York Dolls, John Cale, les Slits, en Jello Biafra, en Henry Rollins, el cantant dels Bad Brains, els Suicide, etcètera...

Fins i tot alguns observadors d'aquell moment: els fundadors del mític fanzine "Punk" (que després va donar nom a tot el moviment...) o el també historiador de l'època Jon Savage participen en les entrevistes.

Tot barrejat amb moltes imatges i material de l'època. Llavors també hi ha molt treball de muntatge.

I es va parlant de tot: els inicis, la música, els locals, Anglaterra, USA, Nova York, Londres, els locals de concerts, les noies i el punk, l'esperit d'autenticitat, l'evolució...

Un documental molt efectiu i sobretot molt útil i bàsic per les noves generacions.

L'edició en dvd es presenta en dos discs, i el segon és una vintena d'extres amb material adicional que complementa el documental principal.

A Don Letts li hauríem de seguir la pista, tant del present com de manera de pretèrita; per la gran quantitat i la qualitat dels seus treballs.

(Qui això escriu recorda sobretot un documental de Letts sobre els punks negres de Los Angeles -no recordo el títol, però potser "Black Punks"??, on aquests nois éren perseguits -i atonyinats- pels nois blancs només per ser negres, i perseguits -i també atonyinats- pels nois negres només per ser punks... Una tràgica i dramàtica doble condició que intentaven defensar amb dignitat...)